El darrer mes de novembre, gràcies a la col·laboració entre La Trobada i l’Ajuntament d’Algemesí, es va realitzar una xerrada amb el títol: “Què és l’ictus?”

Moltes vegades escoltem coses pel carrer tantes vegades que ens acaben semblant normals o, millor dit, quotidianes. Però alguna vegada s’heu plantejat si tot allò que ens diuen o escoltem és cert?

Més d’una vegada ens ha passat (i per desgràcia continuarà passant) que  per tal de fer entendre alguns processos i mecanismes que estan tenint,han tingut o poden tindre lloc en el nostre cos, utilitzem termes difícils d’entendre o metàfores no massa adequades (en la nostra defensa diré que no és fàcil trobar un bon símil a la primera quan tens una persona esperant la resposta a l’altre costat).

En els últims anys ens hem assabentat, que la informació que aportem és fonamental, no sols per a la patologia, també per les creences, expectatives i conducta del pacient front aquesta. Per tant, hem d’aconseguir oferir una informació clara d’allò que volem expressar i, sobretot, tenir nosaltres els coneixements suficients per tal de transmetre’l. És per això, que considerem la formació continuada un factor essencial per al nostre treball.

Amb tot açò, el que voldria deixar clar és la resposta a la qüestió que ens ha conduit fins ací: Què és l’ictus?

L’Organització Mundial de la Salud (OMS)(1) defineix l’ictus com: “signes clínics ràpidament  progressius degut a una alteració focal (a veces global) de la funció cerebral, que dura més de 24 hores o que produeixen la mort sense altra causa aparent que el seu origen vascular” i a més han inclòs en l’última actualització: “imatge de la lesió cerebral clínicament aiguada”. Aquesta definició és la que determina la nostra definició d’ictus com: “la lesió del’ictus ha de ser  RÀPIDA i pot tractar-se d’una alteració FOCAL o de vegades GLOBAL de la funció cerebral. Per ser considerada un ictus aquesta pèrdua de funció cerebral ha de durar MÉS DE 24 HORES, i a més ha de presentar una imatge de lesió cerebral clínicament AIGUADA i no tenir altra causa aparent que l’origen VASCULAR.”

Aleshores, com és que escoltem tantes vegades INFARTO CEREBRAL o HEMORRAGIA CEREBRAL? Aquests termes es refereixen a l’últim punt de l’origen vascular, depenent si la causa ha sigut isquèmica (=infart), o ha sigut hemorràgica (=hemorràgia). Tanmateix les dos causes s’inclourien dins de la patologia de l’ictus.

Com hem comentat abans, la progressió de la patologia és RÀPIDA (per no dir sobtada, que és el que etimològicament significa la paraula ictus). Aleshores l’actuació ha de ser IMMEDIATA per poder detectar i tractar de manera precoç la seua aparició i reduir les seqüeles, per açò existeixen els tests F.A.S.T:

•  F: Cara (mirarem la caiguda d’una part de la cara, sobretot fixant-nos en la comissura labial i l’ull, si tenim dubtes podem demanar que faça una somriure i així accentuar dita parèsia)
  

  Parèsia a la part esquerra de la cara

• A: Braços (Demanarem que alce els braços per igual, per veure si hi ha algun que li coste o no puga alçar)
  
  

  Dificultat per alçar el braç esquerre

• S: Parla (Observarem en la parla, si el discurs és coherent i la persona es troba orientada, o en canvi si el discurs és incoherent i lent, o inclús l’impossibilitat de parlar)
  
• T: Temps de cridar emergències (Si observem qualsevol dels signes anteriors hem de cridar els serveis d’emergència per poder actuar de la manera més precoç)

És molt important la detecció i tractament precoç als serveis mèdics per tal de reduir al màxim les seqüeles i poder mantenir la qualitat de vida.

Bibliografia:

– Organización Mundial de la Salud. Trastornos neurológicos: desafíos para la salud pública; 200