Foto: NOI Group

La lumbàlgia és una de les causes més freqüents de consulta mèdica. Inclús en alguns països, la despesa econòmica que suposa, és tan alta que els estats han creat “Instituts de dolor lumbar” amb la finalitat d’acabar amb aquest conjunt de patologies.

Què s”ajusta millor a la seua atapeïda agenda, una hora d’exercici al dia o estar mort les 24 hores?

També hi han molts mites, si exercici si o exercici no, si el calor va bé, fisioteràpia no fins 15 dies després, reposar al llit o moure’s, si el matalàs té la culpa…

Anem a veure 10 afirmacions sobre la lumbàlgia que ens aporta la ciència per a avançar cap a la realitat i deixar darrere alguns mites…

1.Hi ha més d’un tipus de lumbàlgia? És important?

La lumbàlgia és un grup molt heterogeni de diverses patologies que produeixen dolor lumbar. Cal que el professional sanitàri classifique adequadament quin tipus de lumbàlgia és per tal de defiinir el tractament adequat. Nijs et al proposen dividir-ho en tres subgrups:

Dolor múscul-articular.

Dolor Neuropàtic, el que s’origina en el sistema nerviós (ex: ciàtica)

Dolor per sensibilització central: S’origina durant el procesament d’informació al cervell de la informació que li arriba a través del sistema nerviós + experiències prèvies + expectatives + factors psicosocials. Té una gran prescència en el que anomenem dolor crònic.

2.Plantes medicinals, teràpies alternatives i lumbàlgia: El poder del Xili.

Una revisió de gran qualitat metodològica explica que l’aplicació en crema de Capsicum frutescens  (és un tipus de pebre  utilitzat en gastronomia i conegut popularment com a Xili) és l’unic que té un efecte moderadament superior al placebo quan parlem de la disminució del dolor durant unes hores –després torna el dolor al seu nivell anterior-.

Aquest efecte de calmant del dolor, no és per que cure la patologia lumbar sinò que te a veure amb els mecanismes que utilitza el cervell per a modular el dolor. Un efecte similar el conseguiriem posant-nos una manta elèctrica durant una estona en la zona lumbar.

En quan a l’homeopatia, l’harpagòfit, Rofecoxbif (Vioxx), i un llarg etcètera no tenen un efecte demostrat superior al placebo. Els únics estudis en els que demostren un efecte lleument superior, tenen tan poca qualitat metodològica, que quedaria excluit.

3.Perquè em passa a mi? Tinc més paperetes que els demés?

                Hi han factors claus que faciliten sofrir algun episodi de lumbàlgia:

-Vida sedentària: Per a tenir una vida lliure de sedentarisme, segons la OMS un adult deuria realitzar  2h i 30’ d’activitat moderada a la setmana (córrer, caminar a bon ritme, marxa nòrdica, nadar, ciclisme, senderisme…)

-Obesitat

-Fumar

-Desordes psicològics

-Problemes mèdics adversos

-Edat avançada

4.El metge no em vol fer una Ressonància però jo vuic que m’averiguen què tinc…

La Sanitat Pública no passa per bons moments després de la mala gestió realitzada des de fa molt de temps i a més li hem de sumar les retallades pressupostàries…

Aquest fet ens fa pensar que de vegades el metge o la metgessa evita enviar-nos a que en facen una Ressonància Magnètica (RM) més per motius econòmics que no mèdics. Tal volta és cert en una quantitat de casos (n’hem tingut a la clínica), però també moltes vegades no cal que ens exposem a una sessió de radiologia innecessària. Aquest són els requisits que deuríem complir per a que es valore la necessitat de realitzar la prova:

1. Quan en una radiografia apareix una sospita de fractura vertebral , tumor o dolor d’origen inflamatòri.
2. Augment de dèficit neurològic: Disminució de la força en les cames, incapacitat de controlar els esfínters, adormiment o hipersensibilitat de parts de les cames o genitals…
3. Dolor lumbar amb dolor radicular (per exemple ciatàlgia) sense una milloria després d’un tractament conservador adequat (fàrmacs + fisioteràpia).
4. Dolor lumbar intens o símptomes neurològics després d’un traumatisme directe o indirecte: Un colp directe, una caiguda…

5.Estic fins al gorro del dolor, vull que m’operen!

La permanència i recurrència del dolor lumbar té, majoritàriament, més a veure amb no canviar hàbits de vida que en que siga una patologia greu indicada per a operació. De fet, sols davant dels següents casos estaria indicat operar:

Les intervencions quirúrgiques estan solament indicades davant de dèficits neurològics severs que es mantenen en el temps o que empitjoren progressivament. Estem parlant d’una disminució progressiva de la força en les cames (sensació de que pesen més), sensació d’adormiment o hipersensibilitat en algunes zones en les cames,peus i /o genitals(parestèsia o alodinia), falta de control dels esfínters (dificultat per a controlar quan volem orinar o defecar).

6.La lumbàlgia té “efectes secunàdris”?

El dolor lumbar, a més de tenir un component patològic evident, quan s’allarga en el temps també adquereix un component social i que de vegades els professionals sanitàris no tenim en compte suficientment.

Què significa component social?

Els pacients amb dolor lumbar, sobretot quan aquest s’allarga en el temps modifiquen conductes ( abscència laboral per baixa mèdica, deixen de participar en activitats lúdiques – esport, passejar amb família i amics…-). Aquest és un aspecte que cal que tinguem en compte així, els professionals sanitàris tenim l’obligació de facilitar-li la continuitat de les relacions socials durant el tractament.

Imatge: Bored Panda

De la mateixa manera que el factor social cobra importància,també ho fa l’aspecte psicològic. Amb el temps els pacients desenvolupen diverses conductes derivades de la patologia lumbar (depressions lleus, resignació, no seguir el tractament per falta de motivació…) que cal ser tractat de forma conjunta amb el psicòleg.

7. M’han dit que tinc una vèrtebra fora del lloc!

De vegades corre el rumor de que les vertebres se’n van del seu lloc (no sabem on) i que amb un “creck” es solventarien els problemes i la convencerien per a que tornara al seu lloc… Altres parlen de subluxacions o “desalineacions”… res més lluny de la realitat.

La manipulació vertebral d’alta velocitat també anomenat “thrust” o comunment “cruixir l’esquena” té millors resultats que estar en repòs els primers dies i els mateixos que altres tractaments.

Quan el dolor és crònic (més de tres mesos) la manipulació no demostra més efectivitat que altres tractaments, que tenen menys contraindicacions, com exercici terapèutic, asisitir a l’escola d’esquena,etc….

Un exemple extrem de manipulacions…

8. És el Pilates tan útil com diuen per a la lumbàlgia?

Si i no, depén de qui i com s’impartisca. Si entenem el Pilates com un exercici col·lectiu en grups grans, de més de 6 persones i dirigits per profesionals no sanitàris, aconseguirem posar-nos en forma però no tindrem la garantia de disminuir el nostre dolor o evitar que ens torne a passar.

En canvi, quan més personalitzat siga la sessió i estiga dirigida per profesionals sanitàris com les i els fisioterapeutes, tant el Pilates com l’exerecici terapèutic es pot convertir en la clau que resol el dolor lumbar en la majoria dels casos.

9. I en el món de l’esport? El Pilates pot ajudar-nos davant els casos de lumbàlgia?

De 5 articles que hi han publicats amb un total de 151 atletes, 4 expliquen que han tingut una baixada significativa en la intensitat del dolor lumbar al treballar la musculatura estabilitzadora o també anomenada “core stability”. No obstant la qualitat de les investigacions és moderada i, encara que vàlida, esperem que augmenten els estudi en aquest camp per a poder saber fins a quin punt és important la utilització d’exercicis en el món de l’atletisme i l’esport en general.

10. I si vuic previndre recaure… què puc fer?

Primer cal analitzar quins aspectes de la nostra vida són factors predisponents a la lumbàlgia i evitar-los, en aquesta feina, els fisioterapeutes del centre estem especialitzat i vos podem assesorar .

“Al nostre centre, hem elaborat un programa integral per a tractar i previndre la lumbàlgia on utilitzem tant la consulta de fisioteràpia com la posterior inclusió en un grup de Pilates.”

En segon lloc, el Pilates- realitzat seguint els punts que havíem comentat abans- és més efectius a l’hora de reduir el dolor que tractaments on l’exercici terapèutic té poca o ninguna prescència.

Al centre de fisioteràpia hem desenvolupat un programa integral per a tractar i previndre la lumbàlgia on utilitzem tant la consulta de fisioteràpia com la posterior inclusió en un grup de Pilates que estiga al nivell de cada pacient i dirigit de forma personalitzada en grups molt reduïts per fisioterapeutes.

AUTOR D’AQUEST ARTICLE:

Francesc Sanchis Niclòs

Fisioterapeuta

Postgrau en Fisioteràpia Esportiva i Master en Teràpia Manual i Osteopatia

BIBLIOGRAFIA:

1.Yamato TP¹, Maher CG, Saragiotto BT, Hancock MJ, Ostelo RW, Cabral CM, Menezes Costa LC, Costa LO. Pilates for low back pain. Cochrane Database Syst Rev. 2015 Jul 2;7:CD010265.

2.Nijs J¹, Apeldoorn A, Hallegraeff H, Clark J, Smeets R, Malfliet A, Girbes EL, De Kooning M, Ickmans K. Low back pain: guidelines for the clinical classification of predominant neuropathic, nociceptive, or central sensitization pain. Pain Physician. 2015 May-Jun;18(3):E333-46.

3.Manchikanti L¹, Singh V, Falco FJ, Benyamin RM, Hirsch JA. Epidemiology of low back pain in adults. Neuromodulation. 2014 Oct;17 Suppl 2:3-10.

4.Golob AL¹, Wipf JE². Low back pain. Med Clin North Am. 2014 May;98(3):405-28.

 5.Amirdelfan K¹, McRoberts P, Deer TR. The differential diagnosis of low back pain: a primer on the evolving paradigm. Neuromodulation. 2014 Oct;17 Suppl 2:11-7.

6.Oltean H¹, Robbins C, van Tulder MW, Berman BM, Bombardier C, Gagnier JJ. Herbal medicine for low-back pain. Cochrane Database Syst Rev. 2014 Dec 23;12:CD004504.

7.Millán Ortuondo E¹, Cabrera Zubizarreta A², Muñiz Saitua J³, Sola Sarabia C³, Zubia Arratibel J⁴. Indications for magnetic resonance imaging for low back pain in adults. Rev Calid Asist. 2014 Jan-Feb;29(1):51-7.

 8.Stuber KJ¹, Bruno P, Sajko S, Hayden JA. Core stability exercises for low back pain in athletes: a systematic review of the literature. Clin J Sport Med. 2014 Nov;24(6):448-56.

9.Froud R¹, Patterson S, Eldridge S, Seale C, Pincus T, Rajendran D, Fossum C, Underwood M. A systematic review and meta-synthesis of the impact of low back pain on people’s lives. BMC Musculoskelet Disord. 2014 Feb 21;15:50.

10.Assendelft WJ¹, Morton SC, Yu EI, Suttorp MJ, Shekelle PG. WITHDRAWN: Spinal manipulative therapy for low-back pain. Cochrane Database Syst Rev. 2013 Jan 31;1:CD000447.

 11.Patti A¹, Bianco A, Paoli A, Messina G, Montalto MA, Bellafiore M, Battaglia G, Iovane A, Palma A. Effects of Pilates exercise programs in people with chronic low back pain: a systematic review. Medicine (Baltimore). 2015 Jan;94(4):e383.