Agradecer a todo el equipo la ayuda para preparar y llevarlo a cabo, además de apoyarme y formar parte de este proyecto. ¡Y AGRADECER EN MAYÚSCULAS! A T. y E. para confiar en nosotros y estar no sólo a la altura, sino superar expectativas ¡Sois unos cracks!

Muchas gracias por vuestra atención y lectura

COLZE A COLZE PER UNA FISIOTERÀPIA DE QUALITAT!

Etiquetas:, , ,

LA PRIMERA EXPERIÈNCIA AMB TERÀPIA INTENSIVA

Fecha: 3-11-2020

A la Clínica hem estat ampliant els serveis de salut que vos oferim, UNITAT DE PODOLOGIA, UNITAT DE SÒL PÈLVIC, GIMNÀS PER A PERSONES AMB PATOLOGIA NEUROLÒGICA són una mostra. Tots ells porten al darrere hores i hores d’estudi i reflexió basats en la última evidència científica. El nostre objectiu sou vosaltres que veniu a donar-nos la vostra confiança, temps i recursos. Avui volem parlar de LA UNITAT DE TERÀPIA INTENSIVA, un servei pioner a la zona de València on hem treballat de valent per a marcar la diferència.

 

Fa més d’un any que començà a coure’s a foc lent aquest projecte tant ambiciós on el curs de “Terapias Intensivas en Neurorrehabilitación” impartit per Jose López (Terapeuta Ocupacional al càrrec del “Centro Europeo de Neurociencias”) va ser un punt de partida i un motor de motivació.

 

La Teràpia Intensiva en Neurorrehabilitació (TIN), va dirigida a persones amb patologia neurològica (Ictus, Esclerosis Múltiple, Traumatismes Craneo-Encefàlics entre d’altres) i es dissenya amb períodes de tractament en les que el pacient assisteix durant un elevat nombre d’hores a tractament a realitzar exercicis de diferent intensitat seguit de períodes on cal realitzar un seguiment i treball a casa. En aquest tractament es genera un equip format per la família, cuidadors, el pacient i el equip de terapeutes.

 

Així podem establir tres fases:

  • Entrevista inicial: On es parlarà dels objectius del pacient i del seu entorn (familiar, social, laboral i lúdic).
  • Teràpia intensiva clínica: És un període de treball en el que el pacient realitza tot tipus d’exercicis dirigits a la seua tornada als àmbits abans esmenats i a aconseguir de forma personalitzada aquell objectiu acordat amb el terapeuta, el pacient i el seu entorn.
  • Seguiment a casa: Un període on el pacient i el seu entorn ha d’aplicar als aspectes de la seua vida totes les estratègies de millora i acompliment d’objectius apresos durant les setmanes a la clínica. És una fase com a mínim tan important com les altres dos ja que requeriria autodisciplina, treball en equip, comprensió i perseverança.

 

Per a ajudar-vos a visualitzar-ho millor, vos contaré l’experiència de T. i E.. Quan portes tant de temps preparant el projecte, estudiat i llegit tota l’evidència i casos d’altres Centres que porten ja una llarga trajectòria, les expectatives són altes i aquest són els canvis del pacient durant el tractament:

El primer canvi respecte a altres teràpies neurològiques és l’ús d’una avaluació objectiva amb test estandarditzats abans i després del tractament. Gràcies als quals poguérem veure com T. que tenia una falta de mobilitat total del braç de 5 anys aconseguia MOURE LA MÁ I EL COLZE PER DAMUNT LA TAULA. Aquest fet és una porta que s’obri per a una nova vida i recuperació de funcions que es donaven per perdudes. Un “xicotet miracle”, una gran recompensa al treball fet i una esperança de cara al futur per al pacient i per a aquest tipus de tractaments.

 

En segon lloc, a nivell de teràpia el mantenir-se tantes hores fent activitat (encara que de vegades T. no estava molt d’acord en això de que “no menjara”) també és un canvi increïblement necessari. No sols per l’activitat en si (que també), sinó per donar-nos conter de que realment davant tenim un verdader “SUPERHEROI”, capaç d’aguantar molt més del que (terapeutes, cuidadors, familiars, amics…) ens pensàvem. Està clar que la preparació, les hores de treball, les hores de “no treball però pegar-li voltes en casa”, es fan dures, però vore com la persona que tens davant ho dona tot a cada repetició fa que t’oblides de tot el mal! Mantenir-se al nivell que sol·licita la persona no és fàcil pel terapeuta, puc assegurar-ho!

 

En tercer lloc, proposar canvis pel dia a dia no és senzill i resulta tot un repte aconseguir que s’imposen aquestos canvis. El més important que veig en aquesta teràpia són aquestos canvis que van a fer que les millores obteses es mantinguen, inclús augmenten amb el temps. Tant la família com el pacient et proposen un objectiu al principi, però després de la primera experiència, el verdader repte del terapeuta són la proposta d’aquestos canvis.

 

En quart lloc, m’agradaria destacar l’àmbit psicològic, tant del terapeuta com de la persona que està participant a la teràpia. Tan important i tan oblidat, en tractaments tan intensos en hores i treball, el descans i el estar concentrat en l’exercici fan que una bona teràpia, es transforme en EXCELENT. És necessari tenir en compte aquest àmbit per poder donar-ho tot i poder exprimir les millores del tractament al màxim.

 

I, per fi, en quint i últim lloc, he de confessar que per primera vegada la milloria observada tant subjectiva com objectiva, han sigut gràcies a la teràpia i no “a pesar d’aquesta”. Veure activitat on pensaves que ja no es podia “fer res”, és, sens dubte, l’experiència més gratificant com a fisioterapeuta en la meua curta vida professional.

 

Sentir que la meua feina realment pot tenir el “PODERde canviar una vida.

Agrair a tot l’equip l’ajuda per preparar i dur-ho endavant, a més de recolçar-me i formar part d’aquest projecte. I AGRAIR EN MAJUSCULES! A T. i E. per confiar amb nosaltres i estar no sols a l’altura, sinó superar expectatives!! Sou uns cracks!

Moltes gràcies per la vostra atenció i lectura!

COLZE A COLZE PER UNA FISIOTERÀPIA DE QUALITAT!

5 Aspectes claus en la Psicologia del corredor – XVI Mitja Marató del Samaruc 2016

Fecha: 28-11-2016

Córrer és una activitat física saludable i gratificant que pot comportar risc de lesió o malaltia si no l’exercim amb precaució. De què depèn el bon rendiment del corredor? Quins factors potencien les seves capacitats, sense posar en perill la seva salut?

A continuació detallem alguns aspectes a considerar en la pràctica del running:

  1. Establir objectius SMART d’entrenament (procés) i rendiment (resultats): específics, mesurables, assolibles, realistes i temporalitzats.Fisioterapia La trobada
  2. Canviar els pensaments limitants que distorsionen la realitat, de possibilitat (“no tinc temps per entrenar”, “una lesió m’impedirà tornar a córrer”), de capacitat (“mai podré superar els 10K”, “si em vaig retirar l’última vegada, em tornarà a passar el mateix”), o mereixement (“no em veig corrent una marató, aquesta prova no és per a mi”, “si no millore el meu temps cada vegada, per què córrer?”), i substituir-los per alternatives potenciadores: és possible, sóc capaç, i m’ho mereix!

    Foto: werunbarcelon

    Foto: werunbarcelona

  3. – Gestionar les emocions limitants (ansietat, por, ràbia, etc.) d’abans de la prova mitjançant la concentració, la visualització, la relaxació i la respiració diafragmàtica.

    Foto: preparacionfisicapadel.com

    Foto: preparacionfisicapadel.com

  4. Promoure el compromís a través de la disciplina: entrenar, entrenar i entrenar, doncs córrer es fa … corrent! I deixa per a altres l’excusa de no estar motivat. No ho oblides: la motivació no és més que compromís en acció.
  5. Premiar l’esforç, no només el resultat, i compartir-lo amb els altres. Som éssers socials, de manera que compartir i buscar aliats del nostre treball (mitjançant clubs o grups d’entrenament) ens permetrà rebre suport per mantenir-nos en aquest comportament, fins a aconseguir un hàbit.

“La motivació no és més que compromís en acció”

Si eres corredor o vols convertir-te en un d’ells, et convidem a reflexionar sobre aquest article i complementar-lo amb el video: “Running, la gran obsesión”

Running, la gran obsesión from 93 Metros on Vimeo.

 

A més, et recordem que en Fisioteràpia La Trobada disposem de servei de psicologia i coaching per orientar i acompanyar la teua pràctica esportiva d’una manera saludable. Demana la teua primera cita gratuïta en el 655 19 57 62.

Autor:

Jose-terrés-marcJose Terrés

Psicòleg i coach

Master Expert en Coaching

Master en Teràpia Cognitiva-Conductual

T’ha agradat el article? Creus que és util?  Comparteix-lo a les xarxes socials!

LUMBÀLGIA: 10 coses que diu la ciència… i no sabies.

Fecha: 19-04-2016

Foto: NOI Group

La lumbàlgia és una de les causes més freqüents de consulta mèdica. Inclús en alguns països, la despesa econòmica que suposa, és tan alta que els estats han creat “Instituts de dolor lumbar” amb la finalitat d’acabar amb aquest conjunt de patologies.

Què s''ajusta millor a la seua atapeïda agenda, una hora d'exercici al dia o estar mort les 24 hores?

Què s”ajusta millor a la seua atapeïda agenda, una hora d’exercici al dia o estar mort les 24 hores?

També hi han molts mites, si exercici si o exercici no, si el calor va bé, fisioteràpia no fins 15 dies després, reposar al llit o moure’s, si el matalàs té la culpa…

Anem a veure 10 afirmacions sobre la lumbàlgia que ens aporta la ciència per a avançar cap a la realitat i deixar darrere alguns mites…

 

 

1.Hi ha més d’un tipus de lumbàlgia? És important?

La lumbàlgia és un grup molt heterogeni de diverses patologies que produeixen dolor lumbar. Cal que el professional sanitàri classifique adequadament quin tipus de lumbàlgia és per tal de defiinir el tractament adequat. Nijs et al proposen dividir-ho en tres subgrups:

Dolor múscul-articular.

Dolor Neuropàtic, el que s’origina en el sistema nerviós (ex: ciàtica)

Dolor per sensibilització central: S’origina durant el procesament d’informació al cervell de la informació que li arriba a través del sistema nerviós + experiències prèvies + expectatives + factors psicosocials. Té una gran prescència en el que anomenem dolor crònic.

2.Plantes medicinals, teràpies alternatives i lumbàlgia: El poder del Xili.

Capsicum_frutescens_'Hidalgo'_005

Una revisió de gran qualitat metodològica explica que l’aplicació en crema de Capsicum frutescens  (és un tipus de pebre  utilitzat en gastronomia i conegut popularment com a Xili) és l’unic que té un efecte moderadament superior al placebo quan parlem de la disminució del dolor durant unes hores –després torna el dolor al seu nivell anterior-.

Aquest efecte de calmant del dolor, no és per que cure la patologia lumbar sinò que te a veure amb els mecanismes que utilitza el cervell per a modular el dolor. Un efecte similar el conseguiriem posant-nos una manta elèctrica durant una estona en la zona lumbar.

En quan a l’homeopatia, l’harpagòfit, Rofecoxbif (Vioxx), i un llarg etcètera no tenen un efecte demostrat superior al placebo. Els únics estudis en els que demostren un efecte lleument superior, tenen tan poca qualitat metodològica, que quedaria excluit.

3.Perquè em passa a mi? Tinc més paperetes que els demés?

                Hi han factors claus que faciliten sofrir algun episodi de lumbàlgia:

-Vida sedentària: Per a tenir una vida lliure de sedentarisme, segons la OMS un adult deuria realitzar  2h i 30’ d’activitat moderada a la setmana (córrer, caminar a bon ritme, marxa nòrdica, nadar, ciclisme, senderisme…)obesidad-L-dLVCjn_655x492

-Obesitat

-Fumar

-Desordes psicològics

-Problemes mèdics adversos

-Edat avançada

4.El metge no em vol fer una Ressonància però jo vuic que m’averiguen què tinc…

Resonancia magnetica columna lumbar

La Sanitat Pública no passa per bons moments després de la mala gestió realitzada des de fa molt de temps i a més li hem de sumar les retallades pressupostàries…

Aquest fet ens fa pensar que de vegades el metge o la metgessa evita enviar-nos a que en facen una Ressonància Magnètica (RM) més per motius econòmics que no mèdics. Tal volta és cert en una quantitat de casos (n’hem tingut a la clínica), però també moltes vegades no cal que ens exposem a una sessió de radiologia innecessària. Aquest són els requisits que deuríem complir per a que es valore la necessitat de realitzar la prova:

  1. Quan en una radiografia apareix una sospita de fractura vertebral , tumor o dolor d’origen inflamatòri.
  2. Augment de dèficit neurològic: Disminució de la força en les cames, incapacitat de controlar els esfínters, adormiment o hipersensibilitat de parts de les cames o genitals…
  3. Dolor lumbar amb dolor radicular (per exemple ciatàlgia) sense una milloria després d’un tractament conservador adequat (fàrmacs + fisioteràpia).
  4. Dolor lumbar intens o símptomes neurològics després d’un traumatisme directe o indirecte: Un colp directe, una caiguda…

 

 

5.Estic fins al gorro del dolor, vull que m’operen!

La permanència i recurrència del dolor lumbar té, majoritàriament, més a veure amb no canviar hàbits de vida que en que siga una patologia greu indicada per a operació. De fet, sols davant dels següents casos estaria indicat operar:

Les intervencions quirúrgiques estan solament indicades davant de dèficits neurològics severs que es mantenen en el temps o que empitjoren progressivament. Estem parlant d’una disminució progressiva de la força en les cames (sensació de que pesen més), sensació d’adormiment o hipersensibilitat en algunes zones en les cames,peus i /o genitals(parestèsia o alodinia), falta de control dels esfínters (dificultat per a controlar quan volem orinar o defecar).

cirugia_klumbar

 

6.La lumbàlgia té “efectes secunàdris”?

El dolor lumbar, a més de tenir un component patològic evident, quan s’allarga en el temps també adquereix un component social i que de vegades els professionals sanitàris no tenim en compte suficientment.

Què significa component social?

Els pacients amb dolor lumbar, sobretot quan aquest s’allarga en el temps modifiquen conductes ( abscència laboral per baixa mèdica, deixen de participar en activitats lúdiques – esport, passejar amb família i amics…-). Aquest és un aspecte que cal que tinguem en compte així, els professionals sanitàris tenim l’obligació de facilitar-li la continuitat de les relacions socials durant el tractament.

Imatge: Bored Panda

Imatge: Bored Panda

De la mateixa manera que el factor social cobra importància,també ho fa l’aspecte psicològic. Amb el temps els pacients desenvolupen diverses conductes derivades de la patologia lumbar (depressions lleus, resignació, no seguir el tractament per falta de motivació…) que cal ser tractat de forma conjunta amb el psicòleg.

 

7. M’han dit que tinc una vèrtebra fora del lloc!

De vegades corre el rumor de que les vertebres se’n van del seu lloc (no sabem on) i que amb un “creck” es solventarien els problemes i la convencerien per a que tornara al seu lloc… Altres parlen de subluxacions o “desalineacions”… res més lluny de la realitat.

La manipulació vertebral d’alta velocitat també anomenat “thrust” o comunment “cruixir l’esquena” té millors resultats que estar en repòs els primers dies i els mateixos que altres tractaments.

Quan el dolor és crònic (més de tres mesos) la manipulació no demostra més efectivitat que altres tractaments, que tenen menys contraindicacions, com exercici terapèutic, asisitir a l’escola d’esquena,etc….

Un exemple extrem de manipulacions…

8. És el Pilates tan útil com diuen per a la lumbàlgia?

Si i no, depén de qui i com s’impartisca. Si entenem el Pilates com un exercici col·lectiu en grups grans, de més de 6 persones i dirigits per profesionals no sanitàris, aconseguirem posar-nos en forma però no tindrem la garantia de disminuir el nostre dolor o evitar que ens torne a passar.

En canvi, quan més personalitzat siga la sessió i estiga dirigida per profesionals sanitàris com les i els fisioterapeutes, tant el Pilates com l’exerecici terapèutic es pot convertir en la clau que resol el dolor lumbar en la majoria dels casos.progressió

9. I en el món de l’esport? El Pilates pot ajudar-nos davant els casos de lumbàlgia?

De 5 articles que hi han publicats amb un total de 151 atletes, 4 expliquen que han tingut una baixada significativa en la intensitat del dolor lumbar al treballar la musculatura estabilitzadora o també anomenada “core stability”. No obstant la qualitat de les investigacions és moderada i, encara que vàlida, esperem que augmenten els estudi en aquest camp per a poder saber fins a quin punt és important la utilització d’exercicis en el món de l’atletisme i l’esport en general.Collage esport

10. I si vuic previndre recaure… què puc fer?

Primer cal analitzar quins aspectes de la nostra vida són factors predisponents a la lumbàlgia i evitar-los, en aquesta feina, els fisioterapeutes del centre estem especialitzat i vos podem assesorar .

“Al nostre centre, hem elaborat un programa integral per a tractar i previndre la lumbàlgia on utilitzem tant la consulta de fisioteràpia com la posterior inclusió en un grup de Pilates.”

En segon lloc, el Pilates- realitzat seguint els punts que havíem comentat abans- és més efectius a l’hora de reduir el dolor que tractaments on l’exercici terapèutic té poca o ninguna prescència.

Al centre de fisioteràpia hem desenvolupat un programa integral per a tractar i previndre la lumbàlgia on utilitzem tant la consulta de fisioteràpia com la posterior inclusió en un grup de Pilates que estiga al nivell de cada pacient i dirigit de forma personalitzada en grups molt reduïts per fisioterapeutes.

AUTOR D’AQUEST ARTICLE:

Francesc_FotorFrancesc Sanchis Niclòs

Fisioterapeuta

Postgrau en Fisioteràpia Esportiva i Master en Teràpia Manual i Osteopatia

BIBLIOGRAFIA:

1.Yamato TP1, Maher CG, Saragiotto BT, Hancock MJ, Ostelo RW, Cabral CM, Menezes Costa LC, Costa LO. Pilates for low back pain. Cochrane Database Syst Rev. 2015 Jul 2;7:CD010265.

2.Nijs J1, Apeldoorn A, Hallegraeff H, Clark J, Smeets R, Malfliet A, Girbes EL, De Kooning M, Ickmans K. Low back pain: guidelines for the clinical classification of predominant neuropathic, nociceptive, or central sensitization pain. Pain Physician. 2015 May-Jun;18(3):E333-46.

3.Manchikanti L1, Singh V, Falco FJ, Benyamin RM, Hirsch JA. Epidemiology of low back pain in adults. Neuromodulation. 2014 Oct;17 Suppl 2:3-10.

4.Golob AL1, Wipf JE2. Low back pain. Med Clin North Am. 2014 May;98(3):405-28.

 5.Amirdelfan K1, McRoberts P, Deer TR. The differential diagnosis of low back pain: a primer on the evolving paradigm. Neuromodulation. 2014 Oct;17 Suppl 2:11-7.

6.Oltean H1, Robbins C, van Tulder MW, Berman BM, Bombardier C, Gagnier JJ. Herbal medicine for low-back pain. Cochrane Database Syst Rev. 2014 Dec 23;12:CD004504.

7.Millán Ortuondo E1, Cabrera Zubizarreta A2, Muñiz Saitua J3, Sola Sarabia C3, Zubia Arratibel J4. Indications for magnetic resonance imaging for low back pain in adults. Rev Calid Asist. 2014 Jan-Feb;29(1):51-7.

 8.Stuber KJ1, Bruno P, Sajko S, Hayden JA. Core stability exercises for low back pain in athletes: a systematic review of the literature. Clin J Sport Med. 2014 Nov;24(6):448-56.

9.Froud R1, Patterson S, Eldridge S, Seale C, Pincus T, Rajendran D, Fossum C, Underwood M. A systematic review and meta-synthesis of the impact of low back pain on people’s lives. BMC Musculoskelet Disord. 2014 Feb 21;15:50.

10.Assendelft WJ1, Morton SC, Yu EI, Suttorp MJ, Shekelle PG. WITHDRAWN: Spinal manipulative therapy for low-back pain. Cochrane Database Syst Rev. 2013 Jan 31;1:CD000447.

 11.Patti A1, Bianco A, Paoli A, Messina G, Montalto MA, Bellafiore M, Battaglia G, Iovane A, Palma A. Effects of Pilates exercise programs in people with chronic low back pain: a systematic review. Medicine (Baltimore). 2015 Jan;94(4):e383.

 

-->

Tractament

LA PRIMERA EXPERIENCIA CON TERAPIA INTENSIVA

LA PRIMERA EXPERIENCIA CON TERAPIA INTENSIVA

per La Trobada 11/03/2020

Los inicios pueden ser complicados, pero con buena compañia todo resulta más agradable. En el Centro nos hemos involucrado en nuevos proyectos para esta temporada y el trabajo con Terapias Intensivas en personas con patología neurológica es uno de ellos. […]

Continuar Llegint
LA PRIMERA EXPERIÈNCIA AMB TERÀPIA INTENSIVA

LA PRIMERA EXPERIÈNCIA AMB TERÀPIA INTENSIVA

per La Trobada 11/03/2020

Els inicis poden resultar difícils, però amb bona companyia tot pot resultar més agradable. Al Centre ens hem involucrat en nous projectes aquesta temporada i el treball amb Teràpies Intensives en persones en patologia neurològica és un d’aquest. El nostre […]

Continuar Llegint
5 Aspectes claus en la Psicologia del corredor – XVI Mitja Marató del Samaruc 2016

5 Aspectes claus en la Psicologia del corredor – XVI Mitja Marató del Samaruc 2016

per Jose Terrés 11/28/2016

“La motivació no és més que compromís en acció”

Continuar Llegint
LUMBÀLGIA: 10 coses que diu la ciència… i no sabies.

LUMBÀLGIA: 10 coses que diu la ciència… i no sabies.

per Francesc 04/19/2016

La Lumbàlgia és un dolor que quasi tots hem tingut alguna vegada però… saps què és i com solucionar-ho? Anem a veure 10 afirmacions sobre la lumbàlgia que ens aporta la ciència per a avançar cap a la realitat i […]

Continuar Llegint

demana cita prèvia envia formulari