LA PRIMERA EXPERIÈNCIA AMB TERÀPIA INTENSIVA

A la Clínica hem estat ampliant els serveis de salut que vos oferim, UNITAT DE PODOLOGIA, UNITAT DE SÒL PÈLVIC, GIMNÀS PER A PERSONES AMB PATOLOGIA NEUROLÒGICA són una mostra. Tots ells porten al darrere hores i hores d’estudi i reflexió basats en la última evidència científica. El nostre objectiu sou vosaltres que veniu a donar-nos la vostra confiança, temps i recursos. Avui volem parlar de LA UNITAT DE TERÀPIA INTENSIVA, un servei pioner a la zona de València on hem treballat de valent per a marcar la diferència.

 

Fa més d’un any que començà a coure’s a foc lent aquest projecte tant ambiciós on el curs de “Terapias Intensivas en Neurorrehabilitación” impartit per Jose López (Terapeuta Ocupacional al càrrec del “Centro Europeo de Neurociencias”) va ser un punt de partida i un motor de motivació.

 

La Teràpia Intensiva en Neurorrehabilitació (TIN), va dirigida a persones amb patologia neurològica (Ictus, Esclerosis Múltiple, Traumatismes Craneo-Encefàlics entre d’altres) i es dissenya amb períodes de tractament en les que el pacient assisteix durant un elevat nombre d’hores a tractament a realitzar exercicis de diferent intensitat seguit de períodes on cal realitzar un seguiment i treball a casa. En aquest tractament es genera un equip format per la família, cuidadors, el pacient i el equip de terapeutes.

 

Així podem establir tres fases:

  • Entrevista inicial: On es parlarà dels objectius del pacient i del seu entorn (familiar, social, laboral i lúdic).
  • Teràpia intensiva clínica: És un període de treball en el que el pacient realitza tot tipus d’exercicis dirigits a la seua tornada als àmbits abans esmenats i a aconseguir de forma personalitzada aquell objectiu acordat amb el terapeuta, el pacient i el seu entorn.
  • Seguiment a casa: Un període on el pacient i el seu entorn ha d’aplicar als aspectes de la seua vida totes les estratègies de millora i acompliment d’objectius apresos durant les setmanes a la clínica. És una fase com a mínim tan important com les altres dos ja que requeriria autodisciplina, treball en equip, comprensió i perseverança.

 

Per a ajudar-vos a visualitzar-ho millor, vos contaré l’experiència de T. i E.. Quan portes tant de temps preparant el projecte, estudiat i llegit tota l’evidència i casos d’altres Centres que porten ja una llarga trajectòria, les expectatives són altes i aquest són els canvis del pacient durant el tractament:

El primer canvi respecte a altres teràpies neurològiques és l’ús d’una avaluació objectiva amb test estandarditzats abans i després del tractament. Gràcies als quals poguérem veure com T. que tenia una falta de mobilitat total del braç de 5 anys aconseguia MOURE LA MÁ I EL COLZE PER DAMUNT LA TAULA. Aquest fet és una porta que s’obri per a una nova vida i recuperació de funcions que es donaven per perdudes. Un “xicotet miracle”, una gran recompensa al treball fet i una esperança de cara al futur per al pacient i per a aquest tipus de tractaments.

 

En segon lloc, a nivell de teràpia el mantenir-se tantes hores fent activitat (encara que de vegades T. no estava molt d’acord en això de que “no menjara”) també és un canvi increïblement necessari. No sols per l’activitat en si (que també), sinó per donar-nos conter de que realment davant tenim un verdader “SUPERHEROI”, capaç d’aguantar molt més del que (terapeutes, cuidadors, familiars, amics…) ens pensàvem. Està clar que la preparació, les hores de treball, les hores de “no treball però pegar-li voltes en casa”, es fan dures, però vore com la persona que tens davant ho dona tot a cada repetició fa que t’oblides de tot el mal! Mantenir-se al nivell que sol·licita la persona no és fàcil pel terapeuta, puc assegurar-ho!

 

En tercer lloc, proposar canvis pel dia a dia no és senzill i resulta tot un repte aconseguir que s’imposen aquestos canvis. El més important que veig en aquesta teràpia són aquestos canvis que van a fer que les millores obteses es mantinguen, inclús augmenten amb el temps. Tant la família com el pacient et proposen un objectiu al principi, però després de la primera experiència, el verdader repte del terapeuta són la proposta d’aquestos canvis.

 

En quart lloc, m’agradaria destacar l’àmbit psicològic, tant del terapeuta com de la persona que està participant a la teràpia. Tan important i tan oblidat, en tractaments tan intensos en hores i treball, el descans i el estar concentrat en l’exercici fan que una bona teràpia, es transforme en EXCELENT. És necessari tenir en compte aquest àmbit per poder donar-ho tot i poder exprimir les millores del tractament al màxim.

 

I, per fi, en quint i últim lloc, he de confessar que per primera vegada la milloria observada tant subjectiva com objectiva, han sigut gràcies a la teràpia i no “a pesar d’aquesta”. Veure activitat on pensaves que ja no es podia “fer res”, és, sens dubte, l’experiència més gratificant com a fisioterapeuta en la meua curta vida professional.

 

Sentir que la meua feina realment pot tenir el “PODERde canviar una vida.

Agrair a tot l’equip l’ajuda per preparar i dur-ho endavant, a més de recolçar-me i formar part d’aquest projecte. I AGRAIR EN MAJUSCULES! A T. i E. per confiar amb nosaltres i estar no sols a l’altura, sinó superar expectatives!! Sou uns cracks!

Moltes gràcies per la vostra atenció i lectura!

COLZE A COLZE PER UNA FISIOTERÀPIA DE QUALITAT!

demana cita prèvia envia formulari