El passat 8 de Novembre vaig tindre la sort d´assistir al International Assistive Aids Fair a Tampere (Finlàndia) on ens donaren a cóneixer les últimes novetats pel que fa als tipus d’ajudes per tal de facilitar la vida d’ integració a les persones amb necessitats especials. Vaig constatar que Finlàndia és,com ja m’havien informat, un país capdavanter també en aquest àmbit.
Vaig constatar que Finlàndia és,com ja m’havien informat, un país capdavanter també en aquest àmbit.
En primer lloc, una qüestió de terminologia lingüística ens evidencia una matisació que la desmarca de la concepció que tenen altres països: així, ells no anomenen “disables”(discapacitats) sinó “people with special needs” (gent amb necessitats especials), sols tenint en compte aquesta apreciació es pot començar a gaudir d’una actuació efectiva per resoldre les dificultats que s’ hi van presentant en el dia dia de tots els implicats en aquesta situació, tot i afavorint que les esperances d’ obtindre una qualitat de vida es facen realitat i no es queden truncades.
Pel que fa a les activitats esportives, tots els ajuntaments ofereixen diversitat de serveis de qualitat en l’ambit esportiu per a la població amb necessitats especials, a més a més, els pares no han de pagar ni l’escola, ni el fisioterapeuta que treballa amb ells, etc.
Mai abans havia tingut l’oportunitat de assistir a un esdeveniment d’aquestes característiques, on participaven països ben diferents (Estats Units, Anglaterra, Holanda, Alemanya, etc..). Des del primer moment era com estar al futur, cadires de rodes que mai abans havia pogut vore o imaginar ,eren reals, i estaven allí per a ells. Els representants de les empreses que dissenyaven aquestes tecnologies ens deien que, per exemple amb aquesta cadira, un xiqueta/a que no puga caminar, podrà anar a la platja, a la muntanya com els altres, no haurà de perdre’s eixos moments, els farà més accessible i fàcil el dia a dia. Una de les coses que se’m van quedar gravades va ser el que va expressar un dels representants, que deia, per fi amb aquesta cadira de rodes seran els altres xiquets els que voldran tindre una cosa que soles el xiquet amb necessitats especial té, els farà sentir més importants o el centre d’atenció per un temps.
A més a més, en aquesta fira eren presents les últimes novetats en ajudes per a facilitar la vida diària d’aquesta població, i havien de ben enginyoses. D’altra banda, una altra part de la fira estava formada per les últimes novetats en rehabilitació, es podien trobar màquines per treballar l’equilibri, la coordinació, força, etc.. d’una forma molt interessant.
També eren presents fisioterapeutes d’arreu del món ensenyant el seu treball en rehabilitació per mitjà de diferents tipus de màquines, que facilitaven la marxa o la bipedestació.
A l’esquerra una de les màquines dissenyades per millorar el CORE i per tant l’equilibri i estabilitat, alhora que la coordinació.
Avall, una de les màquines dissenyades per a millorar la funcionalitat del membre superior i inferior.
La última part de la fira era la dedicada a les activitats esportives per a la gent amb necessitats especials. Es podia trobar des de judo, fins a floor ball, tir en arc, hockey, ciclo indoor etc. Vaig tindre l’oportunitat de provar el hockey adaptat i va ser únic; és de les coses que no pots saber com se senten fins que ho proves.
