“No haver de decidir entre sou o vida”

Cuidar-se u mateix i cuidar a la resta. Cuidar-se cuidant. No haver de decidir entre sou o vida, guanyar o perdre, competir o desaparèixer, passar pel damunt o que et passen. En aquests temps difícils que ens toca viure, compartir i lligar-se a les verdes i a les madures amb les companyes i els companys que treballen, crien, es preocupen, somien i, de tant en tant somriuen i miren el futur, perquè en el fons, tot és possible i tot està per fer.

 Treballar colze a colze, saber-se un més, que és més amb els altres. Reconéixer que anem a la mateixa barca, però que podem decidir el rumb, encara que ens facen creure que el vent mai bufa al nostre favor. Saber que si totes i tots valem el mateix, les hores que treballem s’han de vendre al mateix preu, trencar la desigualtat i no permetre que avance una generació més.

Fallar i tornar-ho a intentar, autocrítica i humilitat. Saber callar i escoltar quan parlen, i ser escoltats i respectats.

 Respecte, compromís i igualtat:, aquesta és la meua opinió sobre el cooperativisme de treball associat, què és per a mi i com el visc dia a dia, a la manera de València. 

 Per descomptat, sols és l’opinió d’un més, com diria l’Ovidi, l’opinió d’un entre tants.

És cert que és una eina de doble fil. Ha sigut i és utilitzat per grans plataformes com a paraigües legals per a facilitar la retallada de drets laborals i l’exempció d’impostos (vaja quina manera de fer país). De vegades s’ha utilitzat malament onejant la bandera ideològica per tal de fer treballar per a la causa, els treballadores i les treballadores a canvi de res.

Tampoc són poques les vegades que l’explotador i l’explotat  són la mateixa persona posant el seu cos, les seues hores, la seua vida per tal de donar-li alé a un projecte estimat que viu en un carreró sense eixida, entre baixada d’ingressos, augment de despeses i un sistema tributari que penalitza a les xicotetes i mitjanes empreses a canvi de donar ales a qui no les necessita.

“Tampoc són poques les vegades en que l’explotador i l’explotat són la mateixa persona”

En el meu cas, el sector sanitari de la fisioteràpia privada, gaudeix «de bona salut» i seguirà així mentre el sistema sanitari públic continue en caiguda lliure gràcies a un ràtio deplorable de fisioterapeutes (0,1 per cada 1.000 hab quan l’OMS recomana un mínim de 1/1000 hab). Amb els gimnasos de rehabilitació i les companyes i companys saturades, és fàcil fer-los la competència i que, qui s’ho puga permetre, gaudisca d’una atenció més personalitzada.

Crec que el futur de la fisioteràpia passa per una major presència als departaments de salut pública. Una fisioteràpia especialitzada en les diferents àrees i amb una formació basada en l’evidència científica (que tanta falta fa i que tant ens ha donat) serà, sense cap mena de dubte, una de les eines necessàries per a combatre la desigualtat sanitària que sofreix la població, en funció de l’amplitud que siga la seua butxaca. 

La crisi de la COVID19 és una més (anem per crisi cada deu anys aproximadament) amb molts factors que influeixen.

Crec que una economia estable i assentada sobre la qualitat i l’estabilitat laboral és la fórmula a llarg termini per a minimitzar els entrebancs que es presenten i es presentaran. El comerç de proximitat que defensa la producció ètica per als treballadores i les  treballadors així com per al medi ambient necessita que li donem valor i prioritat com a consumidors i consumidores,  i com a productors i productores.

“Una economia estable i assentada sobre la qualitat i l’estabilitat laboral és la formula a llarg termini”

El cooperativisme de treball associat, ve de lluny i té camí ben llarg al davant. És la resposta al sistema que muda de pell, però no canvia d’ésser. Per això, sols l’organització horitzontal dels treballadors i les treballadores és capaç de plantar cara i vinga d’on vinga el vent, utilitzar-lo al nostre favor. En Algemesí, a fisioteràpia La Trobada ho tenim clar!

AUTOR D’AQUEST ARTICLE:

Francesc Sanchis Niclòs

Fisioterapeuta

Postgrau en Fisioteràpia Esportiva i Master en Teràpia Manual i Osteopatia